2009-2010 a l’escola d’arquitectura va ser de Manuel de Solà Morales.
Els treballs en què devien exercitar-se el nous arribats anaven a tenir com a escenari la ciutat de Barcelona, de manera que poguessin comprovar físicament aquelles realitats a transformar.
Els professors desitjaven poder oferir una primera explicació de la ciutat i en Manuel era el docent amb més coneixements i lucidesa de la casa per parlar-ne.
Era d’esperar que una lectura de la ciutat, fins i tot començant amb els romans i acabant amb les glòries i derrotes d’avui, en mans de Solà Morales seria diferent.

No es va deixar atrapar a la sol·licitud que li varem fer. La resposta va ser inesperada, intel·ligent, lluny de convencions, de repeticions, ensenyant amb una nova mirada creativa i amb humor com podíem llegir la ciutat. Va pensar en com els estudiants podien recórrer a observatoris quotidians per entendre la seva evolució i urbanitat.
Barcelona, between the bars feia entendre als estudiants que, col·locats en punts estratègics i acompanyats d’un simple plànol turístic, prenent una cervesa, una bona tapa, una orxata, o just posant-se a la vorera, podien observar i començar a descobrir com era la ciutat que anaven a estudiar, aparentment sense esforços molt profunds. En Manuel s’havia col·locat a la pell i als ulls dels estudiants i els volia fer descobrir de quina nova manera podien mirar, per sorprendre’s